OFFICIUM LECTIONIS

OFFICIUM LECTIONIS

Segura Escala
Narcís Vinyoles (ca. 1445-ca. 1517) fou un escriptor valencià molt vinculat a la comunitat jueva conversa i a la petita noblesa valenciana. Potser va residir algun temps a Nàpols. Té obra literària religiosa i profana, en prosa i en vers. El següent fragment forma part de Lo «Credo in Deum» aplicat per sos articles a la mare de Déu d’Esperança y los goigs. L’obreta presenta en prosa cada un dels dotze articles del Credo, seguits respectivament d’una cobla de lloança a la Mare de Déu. Es tanca amb una «Endreça a Nostra Senyora d’Esperança» i «Los goigs de la Verge Maria d’Esperança». Els dotze articles són els dotze graons per a pujar al cel i cada article es relaciona amb un apòstol. F. Xavier Martí.

La segura escala per on a la celestial beatitud es munta, d’aquells dotze graons dels dotze articles és feta, que, tallats de la diamantina mena de la fe infrangible (1), portats foren per a l’edifici de la santa Església pels carros dels martiris dels gloriosos apòstols i màrtirs —per on nosaltres solament muntar podem en l’excelsa altitud de la immensa glòria—, l’eix dels quals fon el Fill de Déu encarnat en vós, intemerada (2) mare de Déu i nostra, sobre el qual les rodes d’esperança i caritat segurament vogixen (3). Doncs, si l’arbre fructificant nostra redempció fon plantat en vós, hort de fe tancat tan delitable, d’on aquest eix amor i caritat tallaren, en el primer graó bé podem dir i fidelment argumentar que, on Mare de Déu sou escrita, necessàriament també d’Esperança haver d’é sser intitulada, que liberal dispensera d’aquella sou en aquells que, batejats, ensems ab el gloriós sant Pere canten:

[I] CREDO IN DEUM, PATREM OMNIPOTENTEM, CREATOREM CELI ET TERRE.
El títol gran i de millor puixança
que us podem dar és Mare de Déu vera,
i, apré s d’aquell major, el d’Esperança,
que ens porta el do de benaventurança
que nostra fe per caritat espera.
Per als vivents és la segona vida,
per als mortals, conhort de la mort trista,
per als devots, en l’ànima esculpida
figura en qui contemplem insignida (4)
aquella llum que venç la nostra vida.
[...]

El dotzé graó, planell i fi d’aquesta fidelíssima escala d’esperança, és metre els peus dins el llindar de penitència, que és d’aquella porta on vós, sacratíssima senyora nostra, sou estada clau, obrint d’Eva la infinida pecadora tanca-dura. Doncs, ¿en qui sinó en vós, humana planta, esperar pot la nostra necessitat miserable? Així que, doncs el títol d’esperança que us dona ab la seguretat de la fe, tota natura espera, com el gloriós sant Macià canta:

[XII] CARNIS RESURRECTIONEM, VITAM ETERNAM. AMEN.
Esperant, doncs, ab esperança ferma,
espere en Déu, Trinitat, una essència,
en Ell esper, i esperant aferma
l’esperar meu tot quant la fe conferma,
segons ho vol la divinal potència.
Credo per fe ací en Déu el Pare
com en Jesús, d’Aquell, Fill unigènit,
i Esperit Sant, perquè no em desempare
l’amor unit que en vós, única mare,
volgué venir, dels morts ver primogènit.
(Fragment adaptat)

(1) Que no es pot trencar.
(2) Inviolada.
(3) El verb ‘vogir’ significa «rotar»
(4) Marcada, adornada.

Nota. Lo «Credo in Deum» aplicat per sos articles a la mare de Déu d’Esperança y los goigs és un plec solt de 4 folis en quart que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, imprés probablement en 1511 per Joan Jofre. Modernament s’ha editat per J. Mahiques Climent (Estudis de llengua i literatura catalanes: miscel·lània Albert Hauf 2, Abadia de Montserrat 2011, pp. 31-54) i per Antoni Ferrando (Estudios sobre el Cancionero General (Valencia, 1511): poesia, manuscrito e imprenta, Universitat de València 2012, pp. 479-506).
Share by: