Introducció

DISSENY D’EDIFICIS PARROQUIALS

Pràcticament la totalitat dels temples construïts durant els darrers seixanta anys estan pensats des de multitud de criteris respectables (sobretot l’econòmic), però no des del criteri ambiental.

Desgraciadament no són pocs els cristians, de carrer o no, que encara no veuen clar que la terra és casa de tots, que el respecte del medi ambient és també el respecte per la humanitat, que des de la nostra fe no és “o l’home o la natura”, que quan escolten la paraula “ecologia” es posen en guàrdia pensant “panteisme!”, o que creuen que expressions com “conversió ecològica” són una altra de les ocurrències de Francesc I (la expressió és, com a mínim, de Joan Pau II en una exhortació apostòlica sobre els bisbes de 2003).

Som conscients que és difícil incorporar en la vida parroquial una àrea més de pastoral, com si no en tinguérem prou. Cert que la preocupació pel medi ambient es manifesta en l’Església no abans dels anys setanta o huitanta, però a l’hivern de sempre fa fred i a l’estiu calor (més suaus, però humits, a les zones costaneres). Així, fins i tot en edificis d’”última generació”, acabem instal·lant a posteriori antiestètics “splits” d’aire condicionat en cornises barroques, ventiladors per les columnes neoclàssiques, estufes de butà o de pellets..., perquè no s’ha pensat en una eficiència energètica i de recursos a priori.

El mateix cal dir dels edificis parroquials, no estan pensats per a ser sostenibles. En estos casos..., ¿quines coses senzilles podem fer perquè l’entorn parroquial siga més sostenible i, per tant, més solidari amb el proïsme?

 

QUANT A L’AIGUA

Sovint escoltem que en la nostra terra l’aigua és escassa, però no és cert. No és escassa, hi ha la que hi ha. Ens sembla escassa perquè el nostre ús és desproporcionat respecte a la seua disponibilitat. El nostre ús esdevé un abús. La demanda d’aigua per unitat de superfície, a la Comunitat Valenciana, suposa el 80% de les aportacions mitjanes del nostre cicle hidrològic, mentre la espanyola és del 30%, i l’europea del 20%. Durant els darrers tres anys, el nivell d’aigua dels embassaments de la conca del Xúquer estan per davall de la mitjana dels darrers deu anys.

• Reviseu el comptador d’aigua per detectar consums anormals que poden apuntar a despistes en aixetes, pèrdues em tubs d’aigua, cisternes que tanquen mal... A la fi, una fuga en la cisterna pot suposar 288 l. per dia. Una aixeta oberta o una cisterna que no tanca suposa fins a 600 l. en una hora, 14.000 l. en un dia.

• Feu servir cisternes de dos descàrregues estalvia un 50% d’aigua. O bé feu servir l’invent de posar una botella d’aigua dins de la cisterna perquè cada recàrrega siga de menor volum.

• Recolliu l’aigua de pluja, si a la parròquia teniu un pati o jardí on pugueu fer-ho. Vos serà de gran utilitat per a regar plantes. És una aigua que no té clor i els vegetals ho agraeixen. També es pot fer servir per a netejar.

• Recolliu l’aigua de l’aire condicionat. No és bona per a boca però sí per a regar, ja que no té clor.

• A les aixetes podeu posar reductors de cabal, o bé reduir-lo amb la clau esquadra corresponent.

RECORDEU QUE: EN EL MÓN ESTÀ TOT CONNECTAT. Si tenim clar que no és correcte tirar el menjar a la brossa quan hi ha tanta gent que pateix fam, ¿per què malbaratem sense cap càrrec de consciència l’aigua quan hi ha tanta gent que passa set?

QUANT A DESPATX, LOCALS I LES SEUES ACTIVITATS

Molta gent entra al despatx de la parròquia per a demanar un certificat, fer un expedient matrimonial, demanar una missa... Ens agrada que el despatx siga acollidor, no que siga un despatx que despatxe. I som sabedors de la càrrega simbòlica que tenen els despatxos i els locals on desenvolupem les diferents activitats pastorals. El simbolisme és expressió, el simbolisme religiós vol expressar sense paraules la nostra fe.

Cada vegada passem més temps cara al monitor de l’ordinador i això no és sempre “sostenible” per a la salut: Tantes hores causen fatiga i sequedat ocular.

Hi ha algunes recomanacions que cal tindre en compte quan comprem o fem servir aparells ofimàtics a casa o la parròquia.

La pantalla:

• Que parpellege el menys possible.

• La part superior de la pantalla a l’altura del els ulls.

• No forcem la lluentor ni el contrast (a més, podem reduir el seu consum energètic) en un 15-20%)

• Que l’entorn tinga una lluminositat semblant a la pantalla.

• Que entre en suspensió en menys de 15 minuts en pausa. El salvapantalles no reduïx el consum.

• Quan imprimim molts documents (més de 300 pàgines al més) és millor emprar impressores làser, ja que tenen un major rendiment i consumixen menys recursos per imprimir cada full.

L’ordinador:

• Configureu-lo perquè entre en suspensió amb una pausa superior a 10-15 minuts.

Les impressions

• Si la vostra impressora és a color i voleu fer una impressió sols en negre, cal configurar-la en “Propietats d’impressió”, d’altra manera el color negre el farà com una gama de colors, consumint recursos innecessàriament. Això també val per a impressions en gris.

• Mireu sempre que pugueu d’imprimir en qualitat “esborrany”. Gran quantitat del que imprimim va a la paperera.

• Procureu sempre imprimir documents a dos cares.

• Reutilitzeu els papers impresos a una cara per a proves, notes o altres esborranys.

• Sempre que es puga es poden comprar cartutxos de tinta o tòner reciclats compatibles.

• Podeu imprimir amb paper reciclat? Sí, el que cal és, sobretot en fotocopiadores, no canviar indistintament reciclat i no reciclat, això descalibraria la màquina.

• Sovint no cal imprimir sobre paper, Podem guardar i enviar documents en PDF mitjançant el correu electrònic, whatsapp...

Els residus:

• Tingueu al despatx i a altres locals dos papereres. Una per a papers i una altra per a envasos i plàstics. Són els dos residus majors en aules, salons i despatxos. Per a altres residus caldria un tercer contenidor.

• Etiqueteu visiblement les papereres perquè es diferencie quina és de plàstic i quina de paper. A més açò té una funció molt important: l’educativa. Quan la gent entra al locals veu que a la parròquia també es recicla. Podem fer servir també bosses de plàstic blau per a paper i groc per a plàstic.

• Què no va al reciclatge de paper:

• carpetes amb elements metàl·lics o plàstics

o paper adhesiu.

o mocadors o tovallons bruts.

o paper d’autocopiat.

o paper tèrmic.

o Sobres amb finestretes de plàstic que tant fan servir les empreses d’aigua i energia elèctrica (que irònicament fan servir paper reciclat).

A Caritas

• Si aneu a dispensar aliments, millor no ho fem amb bossetes de plàstic. Es poden separar per a cada unitat d’ajuda en caixes, i que la gent ho reculla amb el carret de la compra. Eduquem i no fen servir el plàstic.

• De vegades veiem que alguns dels beneficiaris no fan un ús eficient dels aliments i de les compres. Deu consells que podeu posar a la cartellera o donar en una quartilla segons convinga (consells útils per a beneficiaris i parroquians tots).

o Ix amb la llista de compra feta de casa per assegurar-te que no compres productes que no necessites. Aniràs menys vegades al supermercat i reduiràs la compra impulsiva.

o Planifica el menú de la setmana. Que no siga avorrit, amb menjars que t’agraden i sobretot equilibrat. La falta de temps ens porta a menjar qualsevol cosa i abandonar alguns productes a la nevera.

o Compra productes de temporada i de proximitat. Amb este tipus de consum reduïxes tot l’impacte ambiental que comporta el transport d’aliments a milers de quilòmetres i contribuïxes a sistemes de producció sostenibles i racionals.

o Fixa’t en les dates de tot allò que compres. A la nevera situa davant allò que cal consumir abans i pensa en congelar aquells productes que ja veus que no consumiràs de forma immediata i es poden fer malbé.

o ¿Coneixes la diferència entre data de caducitat i de consum preferent? Una vegada passada la data de caducitat l’aliment no és segur però, una vegada passada la data de consum preferent, l’aliment encara es manté en un estat satisfactori. Consulta quant de temps més tard es pot consumir el producte segons el tipus d’aliment en:

http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Consells-recomanacions/Consells-Malbaratament/Les-dates-ajuden-no-malbaratar-aliments/info_acsa_aprofitar_aliments_v2.11-002.pdf

o Si vas a un restaurant i et sobra menjar, demana un envàs i enporta-te’l cap a casa! En disposen la majoria de restaurants.

o Amb la fruita que veges que està madura pots fer melmelades, conserves o batuts.

o Aprofita les restes del sopar per endur-te una carmanyola a la faena.

o Visca la croqueta! Si t’ha sobrat carn, peix o verdures, fes croquetes i segur que no te’n quedarà ni un bocí. Les croquetes van nàixer per donar una segona vida a les sobralles.

o Així i tot, ¿tens la nevera buida per a esta nit? Amb apps com Tupper, weSAVEeat o To Good To go menjaràs a preus reduïts mentre ajudes a salvar el medi ambient.

La redacció em demana que done la benvinguda en nom de Cresol al senyor bisbe Vicente Juan. Benvingut, senyor bisbe! Que el retrobament amb la nostra benvolguda diòcesi de València siga acollidor. Vivim en la certesa que la diòcesi de València és un lloc on se’ns vol de manera incondicional i se’ns acull sempre. Eixa és la identitat més profunda de la diòcesi a la qual pertanyem tots.

Celebrem la seua arribada, mirant cap avant, sostinguts per la presència de Jesús, immers en el seu cos que és l’Església. Vivim amb confiança, a pesar de tantes contrarietats. Li oferim, com a tots els bisbes, estes pàgines modestes que, durant molts anys, li hem enviat de forma amistosa allí on ha estat.

Què li podem desitjar? Que el record agraït de tots els anys de ministeri i de treball apostòlic suscite en vosté noves energies, en favor de tots nosaltres, per al testimoniatge de fe obert als vastos horitzons de la cultura contemporània. El món de la universitat civil i laica necessita presència humil i diàleg sincer.

Permeta’ns que li expressem allò que alguns cristians reflexionem: «L’exercici del poder dels papes i bisbes hauria de tindre un límit en el temps: huit o deu anys, sense reenganxament possible» (Javier Elzo). El millor seria, després d’un temps, tornar a la diòcesi d’origen i situar-se com un capellà corrent; millor en comunitats perifèriques de la ciutat o en pobles menuts. Serien tot un exemple per als preveres.

Hi ha maneres de ressituar-se en les diòcesis que em semblen anacròniques, i del tot perfectibles. I, per favor, que ningú apel·le a l’Esperit Sant per a explicar els nomenaments que es fan de manera autocràtica.

La impressió que causa és que estem en una institució que administra el poder (i molts altres béns) d’una forma lamentable.

He tractat de ser breu però sincera. És allò que pense jo, i molts altres. Soc dona; laica, sí; però cristiana; d’eixes que van a les reunions que convoquen per a un sínode diocesà, que molt pocs creuen que servisca per a posar en el centre la forma de vida de Jesús i per a resoldre alguns dels problemes que té plantejada l’Església diocesana.

La meua fe és esperançada, no soc fatalista ni resignada. De moment dic el que pense... I no calle, com altres, «raboses xafarderes».

Som valencians i tenim com a patrons a vencedors (València vol dir “valentia” i Vicent vol dir “vencedor”). Confiem. Paciència. Temps al temps! Tot arribarà. Disculpe. Gràcies.

PRESSUPOST 2020: 16.276 euros

A COMPTE: 9.250 euros

- En el 2019 hem arreplegat els diners suficients per a les edicions ordinàries de 2019, de Cresol i Cresolet. Gràcies a tots.

Necessitem l’ajuda de tots els preveres, i també la dels lectors: 50 euros en concepte de subscripció anual.

- Noves dades bancàries en Caixa Popular: IBAN ES45 3159 0045 1125 5113 1424

(Titular: Parròquia de Sant Josep Artesà de València).

INFORMACIÓ CONSELL DE LA REVISTA

- Reunió del Consell de Cresol, dilluns 17 de febrer

- Pròxim número: dia 1 de abril de 2020.

PER AL 2020 CRESOL RENOVA LA CRIDA ALS LECTORS I COL·LABORADORS

Què pots fer per a ajudar-nos? Fes una oració per la missió de la revista, difon la seua causa i col·labora econòmicament.

Coneixes el balanç econòmic. Et fem una crida perquè col·labores en el seu sosteniment econòmic i perquè valores la seua labor al servici de la comunicació diocesana en l’Església de València.

La revista necessita de la teua ajuda i del teu compromís. Telèfon: 690219575.

El gobierno de España quiere aprobar una legislación sobre la eutanasia. El acuerdo de gobierno firmado por el PSOE y Podemos recoge en su punto 5.1 lo siguiente: “Derecho a muerte digna y regulación de la eutanasia. Daremos una respuesta jurídica, sistemática, equilibrada y garantista a las demandas sostenidas de la sociedad actual en relación con el final de la vida. Para ello, impulsaremos una Ley de derechos y garantías de la dignidad de la persona ante el proceso final de su vida, así como la Ley Orgánica de Regulación de la Eutanasia, y su inclusión en la cartera común de servicios del Sistema Nacional de Salud”. El debate sobre un tema de estas características debe hacerse en el orden correcto, para no empezar construyendo la casa por el tejado. Y el orden correcto pasa por que el estado garantice una vida digna, antes de debatir sobre una posible muerte digna.

Para considerar que alguien tiene la libertad de disponer de su vida al final de la misma, debería enfrentarse, al menos, a distintas opciones equiparables entre sí. En caso contrario, no podemos considerar que tiene libertad para elegir. En España, la accesibilidad a unos cuidados paliativos adecuados al final de la vida no alcanza al 50% de la población, existiendo una brecha de inequidad en el acceso a los mismos muy relacionada con la renta y el código postal. La experiencia de otros países muestra que allí donde se implanta la eutanasia, a menudo se paraliza la inversión para el desarrollo de los cuidados paliativos. El desarrollo de los cuidados paliativos para toda la población es imprescindible antes de poder debatir sobre las condiciones en las que aplicar la eutanasia.

Por otro lado, las familias se enfrentan a misiones casi imposibles cuando uno de sus miembros afronta el final de la vida. La ausencia de permisos y excedencias laborales por cuidado de un familiar enfermo condenan a los cuidadores a una situación de estrés con un alto riesgo de convertirse en una presión inconsciente sobre el enfermo. Las ayudas a la dependencia que no llegan, la ausencia de facilidades para las adaptaciones en el hogar, etc., son dificultades que hay que afrontar con anterioridad al debate de la eutanasia, para evitar que la decisión del enfermo esté condicionada por la presión laboral y vital que experimentan sus familiares a cargo de los cuidados de enfermos crónicos o terminales.

Hay que tener en cuenta que las condiciones laborales de los trabajadores del mundo de los cuidados (auxiliares de ayuda a domicilio, trabajadoras de residencias de ancianos, técnicos en transporte sanitario…) son de una tremenda precariedad y muchas veces, de auténtica explotación. Es preciso una mejora real de las condiciones laborales de los trabajadores de este sector, para garantizar una asistencia profesional en condiciones adecuadas, de modo que se garantice un trato adecuado al final de la vida. La Ley de Dependencia ha sido una ley para continuar aumentando el negocio de grandes empresas de la construcción, como Sacyr o ACS, a las que se les han adjudicado gran parte de los contratos públicos de asistencia, y no una ley al servicio de las familias con personas dependientes.

Conviene también preguntarse acerca de las consecuencias sociales de una posible aprobación de la eutanasia, en concreto cabe preguntarse qué pasará con la conciencia social acerca del suicidio. El suicidio es la primera causa de muerte no natural en España. Con la legitimación social del suicidio, implícita en la aprobación de la eutanasia, los planes de prevención e intervención en suicidio perderían su sentido, con las consecuencias sociales que tendría.

La llamada “demanda social” en la que PSOE y Podemos justifican la regulación de la eutanasia surge más bien de una gran confusión de conceptos en el campo de la atención sanitaria al final de la vida, lo cual dificulta enormemente un debate social adecuado sobre la necesidad o no de esta ley. Por ejemplo, se suele hablar de distintas formas de eutanasia (activa, pasiva, indirecta…) y de esa manera es más difícil distinguir entre el encarnizamiento terapéutico (que todo el mundo rechaza) y el causar la muerte de una persona. La propia palabra “eutanasia” que etimológicamente significa “buena muerte” genera confusión. ¿Quién no desea una buena muerte? ¿Sólo las muertes causadas a base de inyecciones letales serán buenas? Conocemos a muchas personas que han tenido una buena muerte a lo largo de la historia. La buena muerte no empezaría a raíz de una aprobación de la eutanasia en nuestro país.

Es deber del estado garantizar una vida digna antes que una muerte digna. No nos negamos a que se debata sobre la eutanasia una vez garantizadas estas condiciones. Pablo Iglesias, en el debate de investidura de Pedro Sánchez afirmó: “no hay libertad sin llegar a fin de mes”. Es evidente que muchas personas en España hoy no llegan a fin de mes. No hay por tanto libertad de elección. No se da la premisa básica. Aprobar la eutanasia sin un debate social que contemple ampliamente todos los aspectos sociales, laborales y culturales sería precipitado e injusto. Solo cuando se garantice una vida digna hasta el final puede el Estado plantear el debate sobre el suicidio asistido y la eutanasia. El gobierno del PSOE y Podemos tiene una legislatura por delante para trabajar por una vida digna. Que se dediquen a ello y cuando esto esté resuelto abran el debate sobre la muerte digna. Aprobar la eutanasia ahora supone aceptar que la decisión de la persona sobre el final de su vida será libre, cuando la realidad social, laboral, de falta de cuidados, etc… le impide tomar esa decisión con libertad.

Cal insistir freqüentment en la necessitat de millorar la transparència econòmica en les parròquies i també en l’àmbit diocesà. Algunes diòcesis –i també algunes parròquies– ja han creat un Portal de Transparència Econòmica, una plataforma informativa d’accés lliure que permet a qualsevol usuari disposar, en temps real, de la més completa informació econòmica.

El dia de l’Església Diocesana, s’apel·la a la nostra fe i a la nostra caritat provada, perquè ajudem econòmicament l’Església diocesana. Estic d’acord, i em sembla bé... Però insistisc: cal avançar en una millor i més detallada transparència econòmica en l’àmbit diocesà. La informació econòmica sobre les entrades i eixides de 35.642.214,75 euros no es pot resoldre en una quartilla de 4. Els laics adults necessitem una major informació, sobretot quan en altres Esglésies diocesanes s’està fent i ens passen davant.

Sovint escolte en el meu bufet d’advocada alguns comentaris, i no sé què respondre.

Compartisc alguns interrogants, sobre els quals desitjaria trobar alguna explicació:

• ¿Qui em pot aclarir si va haver-hi una quantiosa indemnització per acomiadament d’un alt càrrec de la Universitat Catòlica?

• ¿Qui em pot informar si va haver-hi un enviament a Roma, d’una important quantitat econòmica, després de la visita del papa a València?

• ¿Qui em pot explicar si va haver-hi alguna irregularitat econòmica “fosca” en la parròquia de sant Nicolau, en l’etapa de l´anterior bisbe?

La transparència és una de les condicions teòriques necessàries perquè una estratègia d’evangelització sinodal siga eficient. La transparència exigix que estiguen clares i accessibles al públic totes les resolucions preses per les jerarquies, així com les seues bases o fonaments. Així mateix, el concepte també es trasllada al de la corrupció, quan es combat la corrupció, quan s’expliquen decisions i circumstàncies, i quan s’admeten errors.