Juliol- Agost- Setembre 2020. Núm. 156

Una justícia a favor de la dignitat humana, dels més pobres de la societat. ¿Com podem dur a terme eixa tasca? Entre tots. Amb passió, amb decisió..., amb atreviment. Cal reformar. El model individualista heretat ha de canviar. Sense pors ni complexos hem de parlar molt entre nosaltres, però sobretot cal actuar.

El moment que estem vivint ens vol dir una cosa nova, en l’àmbit diocesà, amb el nostre bisbe, amb fraternitat apostòlica; amb amistat sacerdotal. Ja no servix l’estil del sínode del 87. No podem quedar-nos paralitzats en reunions i més reunions; en decrets i constitucions; a formar comissions i més comissions. Es tracta d’una altra cosa. Superem disquisicions, matisos, anàlisis. És el moment de la proposta humil realitzada. Del testimoniatge perifèric. Del procés inaugurat. De l’acció concreta. D’atendre la persona. De ser allò que som en el servici humil de cada dia. La forja del caràcter espiritual és una cosa fonamental. Diu la professora Adela Cortina: «crec que la primera tasca de l’ètica [i de la teologia, afegim nosaltres] consistix a forjar el caràcter, el caràcter dels xiquets, el caràcter de les persones, el caràcter dels pobles, el caràcter de les organitzacions...».

Diversos col·laboradors dialoguen en Cresol sobre allò que creiem que és el més just; el millor; el més oportú. Déu ens capacita per a vore les coses bones que hi ha en tots, les coses positives, les que construïxen. Cadascú escriu el seu article però cada edició la fem entre tots conjuntament. Som família, amb Jesús. Cresol és una construcció conjunta, d’Unió Apostòlica, per a compartir. Continuem fent el camí que vam emprendre fa quasi vint-i-dos anys.

També en este número s’oferixen una gran quantitat de suggeriments per a una major justícia. El més important és l’exemple honest que podem donar els pastors. Sovint diem unes coses que sonen molt bé en térmens de justícia, però després, a l’hora de la veritat, en fem unes altres («Si la sal es torna dessaborida...»). Amb la qual cosa no estem encertant res. No obstant això, quan els laics cauen en el compte que els pastors tractem de mostrar amb la nostra vida que creiem en el que fem, abans o després la nostra paraula és fecunda i evangelitza... La nostra tasca és a llarg termini; no es veu el resultat immediatament. Però, al temps, això queda, germina i creix. I ens sembla que això és realment el més important en térmens de justícia, en el moment que estem vivint.