Gener - Març 2022. Núm. 162

Vos animem a llegir tot el número. Hi ha articles molt bons i respostes genials en les entrevistes. Donem la més cordial benvinguda als qui es troben entre nosaltres per primera vegada: Leandro Sequeiros, Francesc Torralba, María San Gil, Roser Campos, Lorena Vila… Sacerdots, polítics, professors. Bon any per a tots i cadascú!

Cresol té la seua singularitat. Estem compromesos a presentar la veritat amb l’exercici del diàleg amistós; un diàleg d’idees, d’espiritualitats, de teologies, d’enfocaments. Diàleg intergeneracional (papa Francesc). No tots tenen el mateix valor. En el contrast de parers que es troba en el conjunt de les col·laboracions, cal buscar la veritat. Cada lector, amb la seua capacitat de discerniment, arribarà a la millor síntesi.

Els primers beneficiats som nosaltres, els col·laboradors. Cada edició és una acció creativa i no oblida el clam adolorit de tots aquells que estan sofrint. La nostra revista és dels pobres i per als pobres. Estem en una gran causa, però sense mitjans humans proporcionats. Hem acabat un nou exercici econòmic i no devem res a ningú. La jerarquia diocesana ens obvia..., però prosseguim. I, sincerament, les sensacions que tenim en iniciar un nou any no són d’alegria efusiva, ni de complaença sinó, més aviat, de solitud enmig de les dificultats. Cansats de lluitar, però continuem amb coratge, amb ànim audaç, confiats en la Providència, que mai ens abandona.

Ens tempta la desil·lusió, la frustració, la desesperança, sí, però tot això és relatiu i passatger. Estem agraïts sobretot als missioners, que des de la seua talaia lúcida ens conviden a seguir amb coratge: Ramon Peris, Abel Coll, Antonio Vargas, Vicente Ferrando, Alexandre Alapont, Rafael Guinart, Juan Luis Orquín..., i una llarga llista. Estos són els que inspiren i fan fructificar la revista. Estos són els nostres. Els altres no interessen.

Un any nou per a reiniciar processos amb els immigrants, per a arriscar amb la cultura de l’encontre, per a exercir la llibertat amb sentit de la responsabilitat, per a no menysprear ni un sol dia. Un any per a evangelitzar, emprant els nostres talents amb creativitat i valentia. Déu continuarà portant a terme la seua obra.

¿Deu ser veritat que estem en el millor dels moments de la història eclesial? Segur que sí, encara que no faltaran els escèptics que ens diran que no. Cal seguir, cadascú en el seu lloc.

Gràcies als col·laboradors com el professor Jesús Conill i la professora Adela Cortina, que busquen un saber, un pensament crític, un fer a l’altura intel·lectual del moment que ens toca viure. Ens inspiren. Gràcies.



Bon any!